[title]
Nou anys separen l’última pel·lícula d’Emir Kusturica d’aquest drama fantabèl·lic en què el director serbi torna al tema de la guerra dels Balcans. El punt de partida de la història va ser el fragment que va dirigir l’any 2014 al film col·lectiu 'Words with gods'. Més que punt de partida, hauríem de parlar de punt final, ja que el que ens explica 'En la via láctea' és com va arribar el monjo protagonista del curt a convertir-se en artífex d’una obra de land art.
Hi ha dues parts molt diferents en aquest film desmesurat, desequilibrat, excessiu i sobretot caòtic. La primera és la més clarament kusturiquiana, amb una abundància d’animals simbòlics, bandes de música eixordadores i folklore bèl·lic. El lleter Kosta, paper que interpreta ell mateix, circula pel paisatge com un innocent enamorat de dues dones. Aquesta part acaba amb una terrible massacre de foc i mort de la qual només se salven Kosta i la dona italiana que interpreta Monica Bellucci.
A partir d’aquí, la pel·lícula canvia de to i durant una hora assistim a una fugida de malson surrealista que acaba allà on començava el curt. Malgrat la seva capacitat de crear imatges poderoses en la seva bellesa, Kusturica cau sovint en el ridícul i els seus excessos acaben produint un cert cansament en l’espectador.