[title]
Insensata barreja entre una posada al dia de la tragèdia grega, una història d’iniciació a la vida a través de la mort i un fulletó existencial amb pretensions poètiques, 'Entre esquelas' no aconsegueix res en concret. Tot és difús, la realització no sap crear cap atmosfera al voltant d’un tema en principi arriscat, i a mesura que avança, els diàlegs i les situacions es fan cada cop més inconsistents, inversemblants. El misteri de la solitud d’un jove que redacta necrològiques, una actriu turmentada que el coneix en un enterrament i alguns secundaris dibuixats amb quatre línies, finalitzen en un seguit de paràgrafs explicatius i innecessaris que arrenquen al conjunt la poca curiositat que podia despertar en un principi. Potser aquest únic llargmetratge fins al moment d’Adán Martín, estrenat quatre anys després de la seva realització, té vocació de 'rara avis' en el context del cinema espanyol, però no dóna res d’allò que promet. –Carlos Losilla
.