[title]
Si prenem com a referència les comèdies gamberres nord-americanes en què es basa Fuga de cerebros, és probable que arribem fins a la quarta entrega; no sé si val la pena, doncs, preguntar-se si era necessari fer una seqüela d'una de les pel·lícules més vergonyoses del cinema espanyol recent. Després de la fugida de la suposada parella amb ganxo formada per Mario Casas i Amaia Salamanca, ara adquireix un major protagonisme la troupe d'espavilats conformada per un paraplègic, un invident, un homosexual i un gitano. És cert, sembla un acudit fàcil, tot i que encara ho són més els gags de la pel·lícula, tota una exhibició d'escatologia barata que només produeix vergonya aliena. Els nostres 'herois' tornen a explorar el xoc entre cultures, aquest cop al continent americà, i el nivell torna a ser d'encefalograma pla, tot i que sembla haver-se suavitzat el costat políticament incorrecte. Tanmateix, els personatges demostren que la seva veritable minusvalidesa és que són imbècils, i que el producte que protagonitzen també ho és. –Beatriz Martínez.