[title]
Fa dos anys, Maria Ripoll va dirigir una comèdia romàntica titulada 'No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas', amb Verónica Echegui i David Verdaguer, adaptació de la primera novel·la de Laura Norton publicada el 2014. Ara una altra dona, Patricia Font, és l’encarregada de portar a la pantalla 'Gente que viene y bah', la segona novel·la d’aquesta jove escriptora espanyola. No és casualitat que siguin dues dones les que s’han acostat a l’univers de Norton. Les seves històries són fresques, lleugeres, un punt sensibles i sobretot molt romàntiques.
Són aquests els mateixos adjectius que es poden aplicar a la pel·lícula de Patricia Font. Sota una aparent capa transgressora –en la família de la Bea, la protagonista, hi ha homosexuals, adulteris amb nans, una alcaldessa d’esquerres i una mare inesperada–, s’amaga una clàssica i molt convencional història de noi troba noia, perd noia, retroba noia.
Si la pel·lícula t’enganxa és gràcies a la química entre les quatre actrius que interpreten la mare i les tres germanes. Veure juntes Clara Lago i Carmen Maura, o la Maura amb Alexandra Jiménez, o descobrir el rostre de Paula Malia, compensa les dosis de sucre d’una banda sonora massa present i d’una història que en el fons és completament previsible.