[title]
En la seva estrena a la Berlinale, la pel·lícula de François Ozon va recollir un conjunt de males crítiques que no fan justícia ni a la valentia del tema que tracta, els abusos a menors per part d’un sacerdot de Lió i el silenci culpable de l’Església francesa durant més de 30 anys, ni a la forma en què el director desplega aquesta història. Desplegar és la paraula clau per entendre la pel·lícula, que comença amb una frase casual i de mica en mica va obrint-se com un ventall, dibuixant un paisatge d’horror, d’hipocresia i de silenci. 'Gracias a Dios', frase fonamental que resumeix la postura de l’Església, està basada en el cas real del pare Bernard Preynat, acusat el 2016 d’abusar sexualment de desenes de nens. És terrible pensar que el seu cas encara segueix obert. I més encara imaginar com s’estén la taca d’oli.