[title]
Deia el filòsof Gilles Deleuze que el zombi era un mite del treball. No s’equivocava: quan les masses de morts vivents de 'Guerra Mundial Z' fan pinya per derrocar els monuments del capitalisme benestant és fàcil pensar en els indignats, els aturats i els marginats del sistema demanant justícia, una manifestació embogida convocada sota un mateix lema, tornar a començar. Marc Forster parlava de la superpoblació mundial i l’esgotament de recursos naturals per omplir de sentit la seva versió del zombi, potser la criatura del cinema de terror més procliu a convertir-se en ferotge metàfora sociopolítica. Però el que sorprèn més de la pel·lícula, lliure adaptació del best-seller de Max Brooks, és la seva tendència a alleugerir el subtext, com si sabés que el zombi contemporani ha gastat tots els seus recursos aŀlegòrics i només pot funcionar des de la literalitat.
L’argument, que es pot resumir en un paper de fumar, és l’excusa per encadenar unes quantes 'set-pieces' gairebé autoconcloents, que compleixen el paper dels nou cercles de l’infern dantesc o les pantalles d’un videojoc que, per sort, no s’assembla a 'Resident Evil'. La trama se’ns presenta amb contundència, i malgrat que el personatge de Brad Pitt fa la volta al món amb la missió de trobar un remei a l’epidèmia zombi, mai no tenim d’ell una impressió superheroica. És només l’explorador que ens guia a través de l’apocalipsi.
L’amenaça zombi de 'Guerra Mundial Z' se’ns ha venut des de l’apologia del pla general i les escenes de masses –alguna d’elles, sí, d’una força tremenda–, però el film funciona millor en espais claustrofòbics. És aleshores –en la nocturnitat d’una base militar de Corea del Sud, en un avió de passatgers o en un laboratori de la OMS, autèntic laberint del Minotaure on uns quants supervivents juguen a fet i amagar amb uns quants zombis amb gana endarrerida– quan Marc Forster demostra un insòlit domini de l’escenari fílmic i la tensió narrativa, que desmenteix els rumors que deien que 'Guerra Mundial Z' havia travessat un calvari de reshoots i remuntatges. És, ras i curt, cine d’entreteniment de primera magnitud.