Hellboy

En les seves versions de 'Hellboy', Guillermo del Toro ens va lliurar un adorable outsider amb un gran cor, un puny enorme i una pronunciada afició als gats i als cigarrets, però només el puny sobreviu en aquest horrible 'remake' de Neil Marshall. On el cineasta mexicà va tractar el disseny dels monstres amb enginy i humor, el seu rival britànic només aporta gore, vísceres i un exèrcit de bèsties que surten dels inferns del CGI. Dura dues hores, però és com passar-hi una eternitat, fent que els teus ulls es debatin en aquesta lluita incoherent que només produeix soroll. Res de tot això és particularment culpa de Hellboy (David Harbour, de 'Stranger things'), que fa el que pot per ficar-se en la pell del dimoni de la sèrie de còmics de Mike Mignola, tan rudes i atractius, i amb tan bon sentit de la narració del conflicte. La culpa recau en gairebé totes les altres coses, des del sobrecarregat guió fins a un preludi situat al 517 aC, que no té ni cap ni peus. "Eren coneguts com els temps foscos", diu una veu en off, "i per una fotuda raó era així". Si se suposa que aquesta advertència, que sembla sortida de les lliçons de Guy Ritchie, ha de introduir-nos en una autoconscient pel·lícula de superherois, us podem assegurar que la màgia es trenca de seguida.