[title]
No és res de nou: Hitchcock tenia una particular obsessió amb els sostenidors de Janet Leigh. L’hi va confessar sense traves a François Truffaut en una d’aquelles mítiques entrevistes que van començar l’any 62 a l’Universal City, quan l’un feia promoció de 'Jules i Jim' i l’altre acabava el muntatge d’'Els ocells'. I és cert que fins a la brusa descordada de Frenesí, que va arribar molt més tard, només una de les seves actrius va haver de mostrar la llenceria. De tota manera, no cal ser un geni per adonar-se que Hitchcock tenia els seus fetitxes clars. I potser si Grace Kelly no hagués estat una dona amb caràcter també l’hauria tret en calces alguna vegada.
A Sacha Gervasi això últim li és igual. Ha creat el seu Alfred de cartró-pedra, un guinyol amb papada, nas postís i una panxa inflada a base de coixins de plomes. De vegades no saps si qui hi ha darrere les pròtesis de silicona és Anthony Hopkins o Bruno Oro fent una de les seves imitacions al 'Polònia'. I, el que és pitjor, la caricatura no té recambra de cap mena. L’única intenció era explicar al món que Hitchcock tenia problemes de bragueta cada vegada que una rossa amb talons alts li passava pel davant. Em temo que situar l’acció en el rodatge de 'Psicosi' no tenia res a veure amb el motel Bates, ni amb l’ofegant sol d’Arizona.
És una estranya febre que va començar quan Douglas Gordon va ralentitzar els 110 minuts de metratge de la pel·lícula fins a convertir-los en una projecció de 24 hores només apta per a sales de museu. Després va venir Gus van Sant. Un any que anava malament d’idees va decidir copiar-la pla per pla, canviant el magistral blanc i negre per un color saturat que ho espifiava tot. Només ens faltava un Sacha Gervasi que reincidís en les conegudes batalletes de plató i alguna anècdota de making of: els retrets a Vera Miles per haver rebutjat el paper de Madeleine Elster, la gelosia d’Alma Reville o els directius de la Paramount estirant-se dels cabells quan van llegir això dels sostenidors al guió. No sé què passarà el dia en què Gervasi descobreixi que a 'Fora de la llei' els pits de Jane Russell se sostenien per una fórmula matemàtica. –Josep Lambies.