Ida

La protagonista d’aquest film de Pawel Pawlikowski triga uns quants anys a descobrir que es diu Ida Lebenstein. Va créixer com a Anna en un convent catòlic de Polònia on, durant la Segona Guerra Mundial, uns desconeguts la van abandonar quan era un nadó. Ara és novícia i la mare superiora l’obliga a visitar l’única parenta viva que li queda abans de fer els vots. Si l’Anna és a punt de casar-se amb l’Església, la seva tia Wanda es va comprometre fa anys amb l’estat. Treballa com a fiscal, tot i que ja no té el poder de quan aconseguia sentenciar a mort els “enemics del poble”. La Wanda fa saber a l’Anna que és jueva. Aquestes dues dones a priori tan diferents, la jove religiosa i la madura comunista, emprenen un viatge a la Polònia profunda dels anys 60 per desenterrar el seu passat.

Pawlikowski és un cineasta d’origen polonès que va iniciar la seva carrera a la Gran Bretanya, on viu i treballa des de fa temps. Fins a Ida no havia rodat cap pel·lícula centrada en el seu país natal. El director torna a Polònia per confrontar un tema encara tabú, la col·laboració dels seus compatriotes en l’extermini de la població jueva. I de passada aborda com el catolicisme es consolida sobre les cendres d’una altra religió i el paper en fals del socialisme a l’hora de rescabalar les víctimes de la guerra.

Ida està rodada en blanc i negre, i en el pràcticament en desús format acadèmic (proporció de pantalla quasi quadrada), com la majoria de pel·lícules dels països de l’est dels anys 60. Aquest to de film d’una altra època es manté a l’hora d’enfocar de manera íntima i tangencial assumptes de gran abast. Ida és un film contingut i discret, malgrat que s’encari amb el dolor. Pawlikowski, que ja s’havia mostrat molt sensible amb l’univers femení en títols anteriors com 'Last resort' (2000) o 'My summer of love' (2004), ofereix en el fons el retrat d’una jove que entra en contacte per primer cop amb la seva veritable identitat. Però també amb un món exterior que ofereix racons de calidesa gràcies a la música de John Coltrane. Les seves reaccions, sobretot al final, es mantenen dins d’un hàlit de misteri en un país carregat de secrets i silencis.