[title]
En un futur proper, el temps s'ha convertit en la moneda de canvi oficial. Un rellotge biològic instal·lat al braç indica el temps disponible: quan s'esgota, mors. La societat està segmentada en zones horàries en funció de l'estatus econòmic/temporal, i uns guardians del temps s'encarreguen de mantenir l'ordre social. Així doncs, els rics viuen eternament mentre que els pobres es trenquen les banyes per viure unes hores més, un dia potser. No es pot negar l'habilitat d'Andrew Niccol per imaginar un escenari de ciència-ficció ric en metàfores sobre el capitalisme i els sostres econòmics de vidre de la nostra societat. Malauradament, tota la creativitat de Niccol desapareix a l'hora de bastir una història en aquest univers i aprofitar les possibilitats dramàtiques de la premissa: l'odissea justiciera de Justin Timberlake, entre Robin Hood i Clyde Barrow, és una ziga-ziga erràtica i arbitrària que no fa justícia a les idees contingudes a la pel·lícula. –Xavi Serra.