Incompatibles (Al otro lado de la periferia)

Aprofitant l’èxit descomunal d’Intocable i la seva afinitat amb l’estructura dramàtica de les buddy movies, Incompatibles intenta ressuscitar la política de contrastos entre els protagonistes de Límit: 48 hores i Huida a medianoche fent de l’oposició classista entre el policia buròcrata i el policia de les banlieues parisenques la seva particular versió de les lluites socials contemporànies. L’un aprendrà de l’altre l’honestedat, la noblesa, la integritat de qui ha crescut en els suburbis i de qui ha vist un model de comportament en l’Eddie Murphy de Superdetective en Hollywood. I malgrat que Incompatibles pretengui denunciar les estructures corruptes de la patronal en la seva maldestra trama policíaca –especialment patètiques són les escenes d’acció– per acabar-se de guanyar les simpaties del públic proletari, les seves estratègies són tan condescendents i grolleres que no m’estranyaria que es guanyés els aplaudiments de Marine Le Pen.