[title]
Qui no ha tingut mai el malson d’haver de tornar a examinar-se de selectivitat? Aquesta és la premissa de què parteix Paolo Genovese. Per una falta administrativa, una part de la promoció de l’any 92 ha de tornar a examinar-se de la 'maturitá'. Aquesta excusa serveix perquè es retrobi un grup d’antics amics d’institut per tal d’estudiar junts. Genovese escapa de la síndrome 'Els amics de Peter' que planeja sobre el film, i des del primer moment deixa clar que el que li interessa és fer un retrat generacional de la gent que voreja els quaranta i no acaba de decidir-se a fer-se gran. Amb una mirada amable sobre els problemes més comuns d’aquesta edat, Inmaduros podria ser la rèplica italiana d’'A la ciutat', de Cesc Gay. Protagonitzada per alguns dels més populars actors italians del moment, el film demostra que al final el més important no és que aprovin o no el maleït examen, sinó que arribin a ser madurs per poder-se enfrontar a les seves vides. –Nuria Vidal.