Jem y los hologramas

El cinema, en el fons, no ha canviat tant com podríem pensar. I si no, aneu a veure Jem y los hologramas, darrer film del director de Street dance i la saga RXD: basat en una sèrie d’animació dels anys 80, comença com un relat familiar a l’estil de Con ocho basta; continua com una epopeia Disney d’adolescents aspirants a famosos, i acaba com una paròdia postmoderna de les narracions mítiques, amb Juliette Lewis en el paper d’una mena de Darth Vader de la indústria discogràfica.

Jon M. Chu i el seu guionista Ryan Landels aconsegueixen amalgamar aquest poti-poti amb una certa decència, però el resultat no és més que l’enèsima faula edípica sobre una joveneta turmentada pel fantasma del pare, adornada –això sí– amb una estètica que segueix fil per randa tots els tòpics d’una certa sintaxi narrativa fidelment deutora d’internet.