[title]
Baralles coreografiades d'allò més més estilitzades, set pieces d’acció trepidants repletes d’imaginació visual, escenaris decadents i gairebé operístics… La segona part de John Wick no només es troba a l’altura de la seva magnífica predecessora, sinó que fins i tot la supera en precisió i ritme ultracinètic, en desimboltura i eloqüència.
El director Chad Stahelski ja va demostrar que un subproducte podia convertir-se en una autèntica 'delicatessen'. I ara revalida aquesta teoria per configurar un dels díptics d’acció més excel·lents del nostre temps al voltant de la figura maleïda d’un home del sac iracund que busca venjança entre els baixos fons, amb la cara de pocs amics d’un Keanu Reeves en plena forma, que assimila els postulats de l’estil hongkonguès que va instaurar John Woo als anys 80.
No hi ha descans visual, tot és energia, i cada escena ofereix un còctel d’ironia negra. Atenció al cameo de Laurence Fishburne, que farà les delícies de tots els fans de 'Matrix'.