Judy

Drama esforçat però telenovel·lesc, el film explica la vida de Judy Garland sense deixar cap dubte sobre qui va ser el culpable dels seus problemes. Hollywood –personificat en el magnat Louis B. Mayer– dirigeix la seva vida, inflant-la a pastilles i esclafant-li l’autoestima. La decisió d’inserir escenes de la jove Judy (Darci Shaw) preparant-se per a 'El màgic d'Oz' fa anar la Judy endavant i endarrere entre els seus primers anys i la seva versió de 47 anys (Renée Zellweger), que obté una ovació final en un escenari londinenc. Però el film posa la protagonista al divan i n’ofereix una diagnosi, quan hauria estat molt millor deixar que la icònica estrella parlés per ella mateixa.

El trumfo, esclar, és una Zellweger plena d’energia nerviosa i ego ferit. La sorprenent transformació evoca una esvaïda però encara formidable força vital. I no cal ser garlandòfil per saber que els homes tòxics van ser una constant a la seva vida. Com diu ella: “Cada vegada que tallo un pastís, em trobo que m’he casat amb un cretí”. Zellweger clava les ocurrències de Garland i la seva fiscalitat minvant. Va preparar el paper amb el 'coach' vocal de 'La la land', Eric Vetro, i canta ella. La pel·lícula té bons moments, però tot rau en Zellweger i en la manera com recrea la malaurada estrella. Si amb això n’hi haurà prou per guanyar l’Oscar que va eludir el seu personatge és una altra qüestió.