[title]
Hi ha un valor admirable en el gest de fer una pel·lícula capitalitzant el teu atur, concursant a la tele i empenyorant-te fins a les celles. No és estrany que 'Justi&Cia' sigui un reflex de la indignació d’Ignacio Estaregui i, per extensió, de tots els espanyols que mosseguen la pols de les cues de l’atur i empassen saliva cada vegada que llegeixen un titular sobre la corrupció. Lamentablement, el film interessa més pel seu 'making of', per les seves bones intencions i per incloure la darrera interpretació del gran Álex Angulo, que pel seu resultat final. Entre la 'road movie' d’esperit quixotesc, la pel·lícula de superherois de barri i la faula costumista d’inequívoc sabor a cigaló, 'Justi&Cia' és matussera en la forma i visceral en el fons. El problema de la seva visceralitat és que subestima qualsevol indici de coherència narrativa en favor d’un efectisme del tot populista.