La bicicleta verde

El principal argument de màrqueting de 'La bicicleta verde' resumeix el seu conflicte dramàtic. És lògic que la primera pel·lícula de l’Aràbia Saudita dirigida per una dona parli de la seva posició com a ciutadana de segona en una societat que prohibeix les seves llibertats de forma esfereïdora. I és aquest el seu reclam per al públic occidental, que assisteix a les masclistes exigències de la versió més integrista de la religió musulmana amb una barreja d’estupor i interès antropològic. Per agradar a tothom i donar un missatge d’esperança, Haifaa Al Mansour escull el punt de vista d’una nena de deu anys que encarna una rebeŀlió a petita escala: cometre un pecat –comprar-se una bicicleta– amb les armes del propi sistema –guanyar un concurs escolar sobre l’Alcorà–. El film, tan petit com l’anècdota que el sustenta, retrata amb modèstia una realitat no per més exòtica menys aclaparadora, i mai no fa res per dissimular la seva ingenuïtat.