[title]
No és que els Dardenne hagin abandonat el seu tema preferit –la responsabilitat moral de l’individu en una societat que sembla haver oblidat els seus compromisos ètics–, sinó que han decidit donar-li l’aspecte d’un thriller procedimental.
En aquest sentit, la Marion Cotillard de Dos dies, una nit avançava les indagacions d’aquesta detectiva amb bata blanca i estetoscopi penjant que intenta redimir la seva (mala) consciència buscant la identitat d’una dona sense nom per donar-li digna sepultura.
El resultat, que parla d’aquesta Europa anestesiada a punt de convertir-se en clixé, és menys versemblant de l’habitual, potser perquè els cineastes belgues no han sabut ajustar del tot els seus interessos a les lleis del cinema de gènere del film noir.