[title]
El director francès d'origen argelià Mabrouk El Mechri es va donar a conèixer amb l'enginyós –tot i que sobrevalorat– 'biopic' de Jean-Claude Van Damme J.C.V.D. Ara, El Mechri presenta 'La fría luz del día', una producció americana d'encàrrec amb participació espanyola en què demostra que encara li queda molt per aprendre, si vol arribar a donar lliçons de com s'ha de fer un 'thriller' que no produeixi vergonya aliena. El director intenta evocar el Polanski de 'Frenètic', canviant els carrers de París pels d'un Madrid en què pràcticament no queda cap edifici històric per retratar. Hi situa una trama d'espionatge internacional sense cap ni peus. Un extraordinari exemple de cinema confeccionat per peces que no encaixen ni amb 'superglue'. El resultat: un film amorf, confús, maldestre i totalment descontrolat, en què ni tan sols brilla Sigourney Weaver fent de dolenta, i encara menys els insípids Henry Cavill i Verónica Echegui, protagonistes del joc de disbarats. –Beatriz Martínez.