La historia de Marie Heurtin

Tres anys després d’una notable adaptació de 'L’homme qui rit' de Victor Hugo, Jean-Pierre Améris ens explica una història oblidada de la França rural, a l’ombra del petit d’Aveyron i de l’enigmàtic Kaspar Hauser. Marie Heurtin era una nena sorda, cega i muda que va créixer fora del món, com l’infant salvatge de Truffaut, penjant-se dels arbres, udolant com un llop i corrent descalça bosc endins. Améris l’acull entre els braços com si fos l’anyell perdut: de seguida fa notar que la lectura romàntica li interessa poc, que el que vol és ensenyarnos com percep l’entorn algú que ni hi sent, ni s’hi veu. I ho fa amb una càmera sigilosa i pacient, amb un so de vegades buidat i amb una perspectiva de la natura que s’encanta en l’experiència tàctil.