[title]
Potser perquè Bruce Willis comença a participar en violentes i un pèl esbojarrades paròdies del vell actioner dels 80 –Los mercenarios 2– o en thrillers desmitificadors i satírics –RED–, sembla que ha arribat l’hora de jubilar John McClane, l’heroi de la sèrie La jungla, que va debutar el 1988 de la mà de John McTiernan i que va tocar fons amb la mediocre La jungla 4.0 (2007). Per això, el plat fort de La jungla: un buen día para morir és la presentació de Jack McClane, fill de l’atrotinat McClane Sr., un agent de la CIA fort com un roure que, juntament amb el seu papa, es dedica a atonyinar tota mena de terroristes als carrers de Moscou. És la nostàlgia per la Guerra Freda, el sucós rerefons ideològic de tants actioners... Ens ensumem que es tracta d’un relleu generacional, d’un lífting de la franquícia. A banda d’això, res de nou: espectaculars persecucions, intercanvi de trets, cops de puny, acrobàcies i la glorificació de l’heroi, solitari i invulnerable, per liderar el xoc sense matisos entre el bé i el mal.