[title]
Sembla mentida que cap de les històries d'aquest film òmnibus disfressat de llista de bons propòsits per al 2012 tingui el més mínim interès. Garry Marshall recupera l'estructura pseudoaltmaniana d'Històries de Sant Valentí per acumular tòpic rere tòpic: per cada mort sempre hi haurà un naixement, per cada llàgrima, un somriure de confetti. No sé si sentir-ho més per Michelle Pfeiffer, definitivament perduda per a la causa; per Halle Berry, que introdueix un postís homenatge als soldats en la guerra d'Iraq; o per Robert de Niro, que s'apunta a un bombardeig per tal de fer caixa. Ridícula i indignant, només se salva per la simpàtica aparició de l'actor fetitxe de Marshall, Hector Elizondo. –Sergi Sánchez.