La nostra vita

Cine, Comèdia
2 de 5 estrelles
La nostra vita

Time Out diu

2 de 5 estrelles

El jurat de Canes de l’any 2010, presidit per Tim Burton, va concedir 'exaequo' el premi al millor actor a Javier Bardem per 'Biutiful' i a Elio Germano per 'La nostra vita'. Es tractava gairebé d’un premi temàtic, perquè els dos personatges són les dues cares d’una mateixa moneda, la de l’Europa en caiguda lliure: ofegats pels deutes, explotadors d’immigrants iŀlegals, amb un complex de culpa més gran que la Sagrada Família, però, esclar, amb un cor igual de modernista. Bonic, sí, però igual d’inacabat. Bardem, que havia de lluitar contra el lamentable realisme màgic d’Iñárritu, se’n sortia amb prou dignitat. Germano, que ha de fer oblidar un guió impossible, sua la samarreta imperi i està a l’altura del galimaties mental de Luchetti.

Claudio (Germano) sembla haver-se escapat d’un film dels Dardenne –potser de 'La promesa'?–. El relat no para de posar-lo contra les cordes: d’una banda s’ha d’enfrontar a un terrible dilema moral –¿Hauria de denunciar que ha trobat el cadàver del vigilant nocturn romanès de l’obra en què treballa, arriscant-se així a què tots els paletes sense papers es quedin sense feina? ¿O potser hauria de fer-li xantatge al seu cap, presumpte culpable de la mort?–, i de l’altra, ha de superar la pèrdua de la seva dona, l’arribada d’un tercer fill i el desig irrefrenable de guanyar diners a esportes.

Per a Luchetti, Claudio és un personatge simbòlic. I és un símbol de tantes coses, i tan contradictòries, que enfarfega: és la bandera repugnant de la bombolla immobiliària, però alhora és víctima de la Itàlia berlusconiana de l’economia submergida i l’especulació mafiosa; és l’avarícia però també la justícia poètica; és la xenofòbia i l’amic invisible dels immigrants; és el pare absent i el pare adoptiu. Les paradoxes del personatge no l’ajuden a fer-lo més complex sinó més incomprensible. I Luchetti, que sembla divertir-se d’allò més abocant-lo a la desesperació més absoluta, resol cada conflicte que planteja a la següent escena, amb pressa per acabar, acumulant 'deus ex machina' i deixant caps per lligar sense que la sang arribi al riu. La sensació d’acorralament que trama per posar al límit el seu dubtós antiheroi mai no es preocupa de la inversemblança de l’odissea.

Publicat

Detalls

Detalls de l'estrena

Durada
98 mins

Repartiment i equip

Director
Daniel Luchetti
Guionista
Sandro Petraglia, Stefano Rulli, Daniel Luchetti
Repartiment
Elio Germano
Marius Ignat

Els usuaris diuen

LiveReviews|0
1 person listening