La pesca del salmón en Yemen

Per un moment, sembla que recuperem el Lasse Halström que ens estimàvem, el d''Estimat intrús' (1991) o 'A qui estima Gilbert Grape' (1993): hi notem l'amor per l'excentricitat controlada, la tendresa pels personatges que pateixen alguna minusvalidesa emocional, el sentit de l'humor que apaivaga un sentimentalisme afable, que vol caure bé a tot preu. Hi ha, inèdita en la seva obra, una sàtira política amagada a 'La pesca del salmón en Yemen', que prové de la novel·la original. Però molt aviat les condicions atmosfèriques de la típica comèdia romàntica afloren, i tot i que els moments d'intimitat entre la parella protagonista (uns encantadors Ewan McGregor i Emily Blunt) funcionen, la pel·lícula s'esvaeix entre el sucre del lloc comú i la bonhomia de vellut. Especialment irritant és el paper d'un xeic que actua de demiürg místic, capaç de creure en una utopia possible –que justifica l'extravagància del títol– mentre perdona els companys de raça que amenacen d'aixafar-li la guitarra.  –Sergi Sánchez.