[title]
Heus aquí una ficció d’arrel documental que sembla un resum estratègic de moltes altres de semblants procedents del cinema català, i que alhora deixa entreveure nous camins per a aquesta tendència. El primer llarg de Neus Ballús se situa a l’extraradi de Barcelona per tal de retratar-lo com una mena de terra de ningú i extreure’n uns quants personatges que componen una trama obsessiva i minimalista: un agricultor en crisi, un immigrant rus, una iaia a la fi de la seva vida, l’infermera filipina que la cuida i una prostituta d’una certa edat. L’entrecreuament de situacions resulta en ocasions forçat, i de vegades els personatges són més arquetips que una altra cosa, però el clima depressiu i la mirada de Ballús, sempre atenta per localitzar un paisatge geogràfic i humà en forma de natura morta, deixen ben clar que es tracta de la fi d’un món, davant la qual la cineasta oposa una enèrgica, esperançada fe en la realitat com a font de ficcions.