La puerta de no retorno

Cine, Documental

A la fitxa d'aquesta pel·lícula se la defineix, ras i curt, com a ‘documental'. Es cert que 'La puerta de no retorno' és un documental. Però també és alguna cosa mes. És una carta d'amor d'un fill cap al seu pare; és un viatge de retrobament amb les arrels del passat; és una reivindicació d'una Àfrica quotidiana absent dels telenotícies i els diaris: és una peregrinació en busca del perdó. El pare de Santiago Zannou, Alphonse, va sortir de Benín fa gairebé 40 anys. Va arribar a Madrid on encara viu com a venedor ambulant. El seu fill petit, Santiago, va obrir-se camí estudiant cinema a Barcelona i el seu primer film, 'El truco del manco',  li va permetre guanyar un Goya. Santiago sentia que li devia alguna cosa al seu pare i per això va fer aquesta pel·lícula en la qual després de molts anys, el vell torna a casa, al seu país, al seu llogarret, a la tomba de sa mare, i finalment arriba a la porta del no retorn reconciliat amb si mateix i amb la seva història. –Nuria Vidal.