Las ovejas no pierden el tren

La comèdia espanyola encara ha de vèncer molts fantasmes. Mentre directors com Javier Ruiz Caldera intenten modernitzar-la amb títols de la talla de 'Tres bodas de más', encara existeixen autors que s’obstinen a dinamitar el present i tornar a l’Edat de Pedra, la dels acudits grollers i el masclisme caspós. És el que passa amb 'Las ovejas no pierden el tren', el retorn d’un dels exponents de la comèdia madrilenya dels 90, Álvaro Fernández Armero, que intenta pujar al carro dels 'Ocho apellidos vascos' amb una història al voltant de les diatribes d’una joventut desconcertada i sense oportunitats. Incongruències de la vida, la pel·lícula no pot estar més desconnectada del moment actual. Els personatges són tan miserables com la seva moral retrògrada. Us trobareu una cinta que frega la vergonya, inundada de clixés, tranuitada, immadura i patètica.