Le Week-End

Des de la seva estrena a Sant Sebastià, 'Le week-end' ha patit les comparacions amb la gloriosa trilogia de Richard Linklater sobre l’amor i les erosions del temps. Sumem vint anys a la vida en comú de Julie Delpy i Ethan Hawke i tindrem dos acadèmics (esplèndids Broadbent i Duncan) que converteixen l’aniversari de tres dècades de matrimoni a París en una contínua batalla dialèctica, una pluja de retrets, frustracions mútues i insults més o menys disfressats de rèplica brillant. Linklater s’apunta al naturalisme més esfereïdor mentre que Michell (sí, el de Notting Hill) respecta al peu de la lletra els sofisticats diàlegs de Hanif Kureishi, propis d’una 'screwball comedy' escrita per un Julian Barnes en hores fosques. Potser el problema és que resulta massa calculada, però les veritats amargues d’una relació de llarga durada estan plantejades de manera tan honesta i frontal que es claven com agulles en un ninot vudú.