[title]
No se sap gaire bé si una apologia de la fe cristiana o una celebració de la fantasia com a motor de la vida, l’única cosa certa d’aquest segon llargmetratge del mexicà Alejandro Monteverde (Bella) és que acaba precipitant-se en la més tova de les sensibleries. La història d’un nano amb problemes de creixement però voluntat de ferro, que desitja amb fervor que el seu pare retorni de la Segona Guerra Mundial, es desenvolupa en una Amèrica idealitzada, pintada amb colors pastel, on les coses són simples i sense matisos. I encara que el film mostri una certa habilitat a l’hora de jugar amb les diverses formes que adopta la ficció, acaba reduint-se a un melodrama pastós i ploraner, que sembla exclusivament obstinat a desaprofitar unes quantes bones idees.