Lo mejor de mí

Està basada en una novel·la de Nicholas Sparks ('El diario de Noah'), tot i que vol anar per camins molt diferents, poc literaris. El punt de partida és absolutament fulletonesc, amb amors desgraciats i situacions desemesuradament melodramàtiques, però en principi el tractament té més a veure amb els clàssics de Frank Borzage o Douglas Sirk que amb qualsevol altra cosa: la passió més enllà del temps i de la mort, la comunicació espiritual entre dues ànimes enamorades... Malauradament, Michael Hoffman ('Escándalo en el plató', 'Un plan perfecto') no sap ni vol extreure tot el suc d’aquestes situacions, i el film acaba a l’altre costat, el del neoromanticisme ranci i escanyolit. En aquest sentit, la darrera part resulta especialment ridícula: com bé sabien aquells mestres, no es pot fer quadrar allò que pretén trascendir qualsevol tipus de racionalitat.