[title]
La boira s’espessa en el paisatge a l’última pel·lícula de David Robert Mitchell. No és la fumarada d’un porro, que també, ni un símptoma del mal temps. Més aviat, és un producte de la profunda confusió en què viu el personatge d’Andrew Garfield, despistat pels carrers de Los Angeles a la recerca de respostes a un misteri jeroglífic molt encriptat. El director d’'It follows' inicia un descens en espiral que és pur delirium tremens, amb moltes referències metacinèfiles, que van des d’'El gran Lebowski' fins als laberints urbans que David Lynch trepitjava a Mulholland drive. Un somni paranoic, sorgit d’una ment tan brillant com retorçada, que pren la forma d’un neonoir maleït, viciós, on no hi ha escapatòria possible. Podríem definir-la com un 'Chinatown' per a 'millennials', però la comparació ni tan sols li fa justícia. Tot comença amb el protagonista mig adormit fent cua en una cafeteria on una cambrera neteja del vidre de la porta una pintada que diu: “Vigileu amb l’assassí de gossos”. Una veïna que fa topless, una làpida amb el nom de Hitchcock escrit, un submon que només els vagabunds coneixen. Si sou fans de les novel·les més subversives de Thomas Pynchon, us veureu més que satisfets. La trama inclou mapes secrets, pistes en una revista de videojocs, fanzins en blanc i negre i un enigma que sura, sagnant, sota la superfície d’un llac. Un thriller hiperhipnòtic, desafiant.