[title]
El guionista i director Jim Jarmusch torna al gènere de zombis de la seminal 'La nit dels morts vivents' de George A. Romero amb una espècie de metarelectura. A 'Los muertos no mueren', Jarmusch ens enlluerna amb un repartiment per morir-se –Bill Murray, Adam Driver, Tilda Swinton (fabulosa!), Chloë Sevigny, Steve Buscemi i fins i tot Selena Gómez, entre altres glòries–, una explosió gore de sang i fetge i algunes grans rialles, però ni la seva essència ni els seus girs finals acaben d’enlairar-se. Aquesta pel·lícula és una carta d’amor a les pel·lis de zombis escrites en Comic Sans i ens recorda que el millor treball de Jarmusch té un rigor invisible, inclús quan fluixeja més. Lamentablement, aquí no el veiem pas.
L’apocalipsi dels morts vivents arriba al poble de Canterville a través de senyals de ràdio interromputs, llum del dia que s’allarga massa i, el més alarmant en aquest racó rural, la desaparició d’un pollastre. La invasió arriba finalment anunciada per un zombi Iggy Pop i el gir de la pel·li és que no és carn el que anhela la majoria, sinó les obsessions de quan eren vius: cafè, música, caramels, Xanax... és pronunciar-ne els noms i comencen a gemegar. La gran llàstima de tot plegat és que ni tan sols un repartiment matador com el que té no aconsegueix elevar la comèdia zombi de Jim Jarmusch al cànon del cinema del gènere.