[title]
Personalissima mirada al mite de Salomé, que aquí se situa a la guerra de l'Iraq, aquest quart llargmetratge de Lluís Miñarro no s'ha de veure com una adaptació literària, ni tampoc des del gènere bèl·lic, ni molt menys a la manera d'una pel·lícula històrica. Misteriosament, però, es tracta de tot això i molt més. La primera part pren el desert com a rerefons i recrea l'atracció eròtica que experimenta la filla d'un alt oficial nord-americà per un presoner que més aviat sembla un monjo. La segona trasllada el conflicte a l'àmbit familiar i proposa un esclat de colors i de formes que combina teatre i cabaret sense prejudicis. Miñarro fabrica imatges d'una puresa magnètica, gairebé hipnòtica, que parlen de passió i de sexe, de política i d'història recent, sense doblegar-se mai a cap tipus de convencionalisme cinematogràfic. El punt de partida potser és la 'Salomé' d'Oscar Wilde, o la de Strauss, però després la pel·lícula passa per Buñuel i Fassbinder, fins i tot Douglas Sirk i Pasolini, per tal de donar lloc a un relat tumultuós, que sempre va per camins imprevisibles. I el resultat és sorprenent i divertit, una proposta lliure i desinhibida que mai no exclou el rigor. L'epíleg quedarà com un dels fragments més memorables del cinema d'aquest any.