[title]
No és freqüent trobar-se amb una pel·lícula amb trastorn de personalitat múltiple, que canvia de pell, misteriosa, amb la màgia maldestra amb què la seva protagonista, tocada per l’electricitat d’un experiment científic fallit, es converteix en superheroïna ígnia. Impossible no sentir pietat per ella, que accepta el fracàs amb l’esportivitat d’algú que s’aixecarà després de la caiguda. Fent una lectura feliçment aberrant del clàssic de Stevenson, 'Madame Hyde' atropella les expectatives de l’espectador aconseguint que Isabelle Huppert brodi una versió somnàmbula del Jerry Lewis d''El professor guillat' mentre es pren seriosament el llibre d’estil d’aquell cinema que idealitza el procés de transmissió de coneixement entre mestre i alumne. No queda clar si el film de Serge Bozon vol criticar el sistema educatiu francès, però la seva combinació, tan hilarant com commovedora, de retrat realista d’un doble viatge de superació i de fantasia delirant sobre un ésser fèric que fa justícia a la vegada que destrueix tot allò que toca, és irresistible. El director de 'La France' i 'Tip Top' no tem espantar el públic amb llargues explicacions físiques, matemàtiques i filosòfiques per transformar-nos, d’alguna manera, en els seus alumnes, i, de vegades, el seu humor esbiaixat pot ser desconcertant, però malgrat tot hi ha un encant que en llima totes les asprors.