[title]
A finals dels anys 60 van començar a fer-se 'performances'. Marina Abramovic va ser una de les més provocadores artistes d’aquest art alternatiu. Han passat gairebé 50 anys i el que era una mostra de protesta s’ha convertit en l’art més conservador i integrat. Marina Abramovic ja no és una marginal. Ho prova molt bé la casa on viu i la gran retrospectiva que li va dedicar el MOMA de Nova York l’any 2010. És aquesta retrospectiva la que retrata el documental que segueix l’artista des del dia en què comença a muntar-la fins a l’última jornada de l’exposició. Però tot i ser ella el centre absolut del film, el personatge més interessant del documental és Ulay, el seu excompany. La trobada entre tots dos, i especialment el moment en què Ulay li agafa les mans obligant-la a trencar l’immobilisme de la seva ultima “acció” (seure set hores seguides davant d’una cadira ocupada per diferents persones), és el més emocionant d’un film que deixa una pregunta a l’aire. I tot això per què? –Nuria Vidal.