[title]
En la primera escena de 'Martes, después de Navidad', una parella d’amants fa broma al llit, jugant i parlant sobre foteses. Sembla irrellevant, però la naturalitat amb què se’ns mostra la nuesa dels personatges diu molt sobre el punt de vista que Radu Muntean emprarà per explicar aquesta història: un delicat equilibri entre el 'voyeurisme' i el respecte per aquestes criatures i allò que els ocorre en la intimitat. Poc després d’aquesta seqüència inaugural comprovarem que hi ha un tercer vèrtex en aquesta relació, que fa que un dels protagonistes oscil·li entre la seguretat d’una família ja establerta i els horitzons que promet un amor jove. El director no subratlla la culpa de l’adulteri ni jutja els personatges; el que li interessa és deixar que la tensió emocional creixi a poc a poc; una lliçó de posada en escena i direcció d’actors que assegura l’èxit d’un drama que duu tatuat allò que Jean Renoir deia a 'La regla del joc': “El més terrible d’aquest món és que tothom té les seves raons”. –Gerard Casau.