[title]
No hi ha perill més lleig per a una comèdia romàntica que fer-se patètica a ulls de l'espectador. Ens ho van ensenyar els mestres de l''screwball comedy' –posem per cas Howard Hawks a 'La fiera de mi niña'–. Sense to ni teca, sense gràcia ni cap ocurrència que surti del lloc comú, la nova pel·lícula de Maria Ripoll és un bodevil de pa sucat amb oli, farcit de personatges estereotipats i plomes de lloro que camufla amb histèria i un sentit del ridícul en vaga la poca originalitat de l'artefacte. Verónica Echegui no es creu el paper ni mig segon, i intenta suplir-ho amb una hiperactivitat que crispa els nervis. I David Verdaguer procura salvar els mobles posant el pilot automàtic i amagant la vergonya rere el seu frondós bigoti. Mentrestant, el públic se sent cada cop més incòmode a la butaca. Si el títol ja us fa mala espina, gira cua i torna a casa.