[title]
La nova pel·lícula de Miguel Ángel Lamata és un exemple de comèdia romàntica desajustada per totes bandes. Sobretot per culpa dels diàlegs, amb algunes de les línies més artificials que s’han escoltat en molt de temps. El càsting, que semblava imponent, amb Eduardo Noriega i Gabino Diego, no sap per on enganxar-li el to. Pot ser que destaqui com a ‘guilty pleasure’ per als paladars més ‘trash’, però ni tan sols té aquest encant, de tan seriosament com es pren a si mateixa.