Oblivion

Envoltada d’un dens misteri, la nova pel·lícula protagonitzada per Tom Cruise i dirigida per Joseph Kosinski –el temible realitzador de Tron: Legacy (2010)– és una estereotipada mostra de ciència-ficció postapocalíptica. I cal recalcar allò d’estereotipada, perquè la idea de la fi del món, present a totes les cultures i totes les èpoques, pren a Oblivion un poc subtil to al·legòric, en parlar-nos d’un trauma real encara palpable a la societat nord- americana: el generat pels atemptats de l’11-S. La Terra, destruïda pels efectes d’una invasió extraterrestre –terroristes d’un altre món?–, és el marc on Kosinski planteja diverses qüestions morals/ polítiques aromatitzades per nombroses escenes d’acció/ terror, pel gèlid sex-appeal d’Olga Kurylenko, per la presència de la rebel oposició humana a l’ordre establert. Però, sobretot, és un aclaparador i buit espectacle visual, que confirma el talent del director, un geni mancat d’un bon guió. Llàstima.