[title]
Segona part d’'Oriente es Oriente', en aquesta pel·lícula no trobareu gaire discursos sobre xocs de civilitzacions o enfrontaments culturals, sinó una comèdia dramàtica sobre un paquistanès que viu a Londres amb la seva dona i els seus dos fills… però té una altra familia esperant a la terra natal. La distinció és important, perquè vol dir que 'Occidente es occidente' no és una pel·lícula realista. Al contrari, importa en ella l’Anglaterra dels 70, i una visió esquemàtica del Paquistan, com a territoris on es mouen personatges que només pretenen fer riure i emocionar. Si es pren des d’aquesta perspectiva, el film funciona. Mostra una estranya solidaritat amb les seves criatures i conté moments fins i tot inspirats. Si es veu com un estudi etnològic o sociològic, el fracàs és estrepitós. Afortunadament, la tradició de la comèdia británica fa la seva feina i s’imposa a tota la resta.