[title]
Les històries de reconciliació i bon rotllo resulten ideals per als temps de crisi, sobretot si estan basades en fets reals i, com en aquest cas, tenen el seu punt de partida en la crueltat de la guerra per tal de desembocar en un cant a la germanor. Petter Naess, en el seu darrer llarg, convoca aquests elements al voltant d’un huis clos que podria donar molt de si: a Noruega, l’any 1940, un parell de soldats britànics van a parar a una cabana aïllada per la neu on també coincideixen tres alemanys. Al cap de pocs minuts, tota tensió es desactiva i entra estrepitosament en escena un elogi de l’enteniment entre els homes en èpoques difícils que sembla una versió infantil de 'La gran il·lusió', de Jean Renoir, mancada de complexitat i lliurada al sentimentalisme més tronat. Per si fos poc, un lamentable planter d’actors i una part final tramposa i barroera acaben d’espatllar qualsevol intent de rigor.