Perros de paja

Molt difícil ho tenia Rod Lurie a l'hora de dur a terme aquesta nova versió de la popular novel·la de Gordon Williams. O som davant d'un remake del mític film de Sam Peckimpah? Als pocs minuts de metratge, i tret d'alguns petits canvis cosmètics sobre l'argument –ja no som a la Gran Bretanya, sinó a Mississipí; i David Summer no és un escriptor pacifista que fuig del Vietnam, sinó un guionista de TV a la recerca d'inspiració–, comprovem que aquest Perros de paja és, pla a pla, una còpia aigualida de l'original. Val a dir que, històricament i culturalment, era complicat fer una interpretació artística i filosòfica vàlida d'un film tan personal com el de Peckimpah. Els moments més durs –la violació d'Amy– són suavitzats, més per pudor que per coherència narrativa, i això que Lurie tracta d'equiparar la conducta monstruosa de tots els personatges amb la de la societat nord-americana, que tolera i, fins i tot, glorifica la violència. –Antonio José Navarro.