Polisse

Imagineu-vos una versió histèrica d'aquella 'Cançó trista de Hill Street' que va revolucionar la ficció televisiva dels 80. Maïwenn ha retratat el dia a dia de la unitat de protecció de menors de la policia parisenca desfent les fronteres entre vida privada i professional dels seus membres. La burocràcia, els interrogatoris i les batudes es confonen amb l'insomni i les baralles maritals en un film que creu que humanitza els personatges emfatitzant el seu permanent estat de crisi, que tracta sense cap mena de respecte les víctimes –i els espectadors– de la pederàstia, que frivolitza l'estil documental per fer passar per real el que no és més que una botifarra de clixés, i que ignora conceptes tan bàsics com ritme i estructura. Per Maïwenn les veritables víctimes del sistema són els policies, pobres diables que sacrifiquen l'estabilitat emocional per defensar la societat d'ella mateixa. Ni Sarkozy l'hauria dirigit pitjor. –Sergi Sánchez.