Redención

"Sóc aquí per entrenar-los, i que es facin homes”, diu de sobte el personatge interpretat per Forest Whitaker, un entrenador de boxa que regenta un gimnàs decadent. La boxa sempre ha estat cosa d’homes o, almenys, això és el que ens ha donat a entendre el cinema –a excepció de 'Million dollar baby'–. I com que 'Redención' és, en essència, una pel·lícula entorn de la boxa, també està impregnada de testosterona.

Tot comença amb el retrat del protagonista, Billy Hope, campió del món, home ric, casat feliçment amb el seu amor d’infantesa, i pare d’una nena d’allò més espavilada. La primera part de 'Redención' és un retrat de l’èxit tal com l’entenen els EUA. També, de l’home, del seu físic, de la seva pulsió per la lluita.

És aquí que el director, Antoine Fuqua –el recordareu per 'Training day'–, construeix els millors moments de la pel·lícula, quan retrata el cos del lluitador, tatuat, tensat, animal. Aviat, però, es produeix un gir: la dona de Hope mor enmig d’una inesperada baralla en una gala benèfica. Comença aquí el descens als inferns del protagonista, que perd la filla, la casa, la feina i els que creia que eren els seus amics.

De cop, estem davant d’un relat clàssic de la boxa, el del lluitador que intenta refer-se gràcies a un entrenador poc convencional. L’ambient de luxe ha desaparegut, i els baixos fons que tant agraden a Fuqua s’apoderen, impetuosos, de l’escena.