Rings

Imagineu que haguéssiu de menjar pasta de paper, escoltar un disc de Coldplay i revisar la trilogia d’'El codi Da Vinci' de principi a fi, tot alhora, i us fareu una idea de com d’avorrida és aquesta pel·lícula.

Ningú no necessitava una altra seqüela de 'The ring'. I menys així. Val a dir que tampoc la primera versió americana, la que Gore Verbinski en va fer el 2002, arribava a l’altura de l’original japonès, però tenia molta més solidesa. La situació és més o menys la mateixa. Hi ha una cinta misteriosa, i qualsevol que la miri morirà després de set dies a menys que en faci una còpia i estengui la maledicció. L’única novetat és que aquest cop la cinta cau en mans d’un professor de biologia, interpretat per Johnny Galecki, que decideix utilitzar-la per fer un estudi sobre la vida després de la mort.

L’única idea interessant que planteja el guió, l’angle científic, queda anul·lat de seguida per un joc de persecucions a través dels cementiris plujosos de Nova Anglaterra. Perquè la protagonista és una noia que està disposada a remoure cel i terra per tal de trencar el cercle diabòlic i posar un fre a la cadena de morts. Menys mal que no duren per sempre, que si no...