Selma

Cine, Drama
3 de 5 estrelles
Selma

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Hi ha alguna cosa simbòlica en el fet que sigui Oprah Winfrey, productora de 'Selma', qui protagonitzi una de les primeres seqüències de la pel·lícula, en què una dona de classe humil intenta registrar-se per votar a l’estat d’Alabama, el 1964. L’únic que rep com a resposta és el menyspreu d’un funcionari que encara creu que els afroamericans pertanyen a una raça inferior. Winfrey ha arribat a ser una de les dones més poderoses d’Amèrica, fet que atorga a l’escena un orgullós significat polític: la guerra contra la xenofòbia de Martin Luther King va obtenir el seu fruit. Si Ava DuVernay hagués pogut convèncer Obama per fer de 'guest star', hauria aconseguit la quadratura del cercle.

L’impecable rigor del film, que descriu amb minuciositat entomològica les estratègies polítiques del premi Nobel de la Pau per provocar la violència racista amb la no-violència del moviment de lluita pels drets civils i guanyar així el pols que mantenia amb el president Johnson, queda vagament enfosquit per les recents revoltes contra la impunitat de la policia per l’assassinat de Michael Brown. El triomfalisme de 'Selma', acaronat per una posada en escena pulcra i educada, a la qual sobra més d’un acord èpic i sentimental, té tantes zones ombrívoles com el mateix Luther King, que David Oyelowo encarna amb un sentit comú i una gamma de matisos admirables.

Les escenes que iŀlustren els dubtes d’un líder conscient de la importància de cadascun dels seus gestos i paraules són el millor d’un film que intenta compensar l’aridesa del seu apropament a un moment històric decisiu –l’èxit de la marxa pacífica des de la població de Selma, Alabama, fins a la capital de l’estat, Montgomery– amb recursos expressius propis del biopic de Hollywood més convencional.

Publicat

Detalls

Detalls de l'estrena

Durada
128 mins

Repartiment i equip

Director
Ava DuVernay
Guionista
Paul Webb
Repartiment
Tim Roth
Carmen Ejogo
David Oyelowo
Tom Wilkinson

Els usuaris diuen