[title]
El guardó a la millor pel·lícula al festival de Sundance (i també al festival de cinema europeu de Sevilla) és un padrí de pes indiscutible i, potser, una mica excessiu per a un títol com 'Siempre feliz', que fa de la modèstia el seu principal encant. El territori que pretén conquerir el film (les dificultats en les relacions de parella) no és precisament terra verge, però la debutant Anne Sewitsky té bon pols a l’hora de dirigir el seu repertori d’actors (un planter d’on sobresurt l’esplèndida i radiant Agnes Kittelsen) i controlar la versemblança del to de comèdia trista que impregna tota la història: l’enèsim ball de màscares on cada gir precipitat revela el precari equilibri d’una suposada felicitat adulta que troba en la infantesa un inesperat contrapunt. A diferència dels seus progenitors, els nens no necessiten negar l’artifici que vehicula la seva relació, un joc d’amos i esclaus que troba en la falta de consciència de la incorrecció política la dimensió exacta de la seva puresa.
–Gerard Casau.