[title]
Hi ha pel·lícules amb els sostres baixos, que t’esclafen sota una allau de fang, que t’ofeguen amb un coixí de coure. Així és 'Sin amor', un film que imposa el seu mandat nihilista sobre la condició humana sense fer concessions.
Aprofitant l’estructura d’un thriller procedimental, que fa de la desaparició del fill d’un matrimoni en estat de demolició el seu pretext argumental, el director Andrei Zvyagintsev (també va dirigir i coescriure 'Leviatan') posa sobre la taula els mals endèmics de la societat russa: la falta d’empatia, la hipocresia, l’egoisme, la fallada de les institucions... La subtilesa no és el seu fort: per molt que per fer qualsevol crítica al règim de Putin s’hagi d’anar amb peus de plom, el subtext de 'Sin amor' està a punt d’esclatar-te a la cara.
En aquest món on els afectes sempre semblen enterrats sota un pam de neu, Zvyagintsev
es mou amb una elegància enlluernadora, teixint una implacable xarxa de retrets i frustracions, com si la càmera volgués oblidar el que ha deixat enrere però no pogués evitar tornar sobre els seus passos.
Els personatges de 'Sin amor' volen refer la seva vida ignorant la ignomínia del seu passat, però sempre ensopeguen amb la mateixa pedra: Rússia, sí, és una pel·lícula de terror que ens esgarrifa.