[title]
Vigorosa i adrenalínica, aquesta crònica del dia a dia de dos policies de Los Angeles té almenys dues virtuts: la pràctica absència d’argument i una forta caracterització dels secundaris, de manera que es veuen més com a amenaces abstractes que com a arquetips realistes; i la utilització d’una càmera nerviosa, agressiva, que es podria dir que s’enganxa als cossos i diversifica i fragmenta el pla, sobretot quan ens assabentem que un dels policies grava amb el seu petit aparell tot allò que passa, que forma part del que veiem. El resultat és una imatge impura, que modifica la manera de mirar de l’espectador i posa en qüestió la procedència de les imatges. Es pot dir, i potser no sense raó, que tot això va en detriment de la pel·lícula mateixa, que amaga així un dubtós discurs polític. Aquest crític, però, prefereix veure-la com un curiós experiment formalista, de vegades més neutre i honest que alguns dels anomenats thrillers liberals. –Carlos Losilla.