[title]
Bruno Ganz ja va desplegar un parell d’ales blanques ajagut com un colom dalt del campanar major de l’església memorial Kaiser Wilhelm, escapçat en forma de pintallavis per les bombes aliades. Al teló d’acer encara li faltaven dos anys per caure. Ara Dennis Gansel ha tornat a poblar el cel de Berlín. Aquest cop no són els àngels tristos de Wim Wenders que ploraven sobre les runes, sinó quatre vampiresses amants dels Lamborghini, els hotels d’estrelles i les xutades de sang fresca servida en gots de xopet gebrats. I sí, sobrevolen la cúpula del Reichstag, el Tiergarten i l’Alexanderplatz. Tot i així, 'Somos la noche' té poca cosa a veure amb les simfonies de la gran ciutat que s’han rodat des que l’any 1927 Walter Ruttman va recórrer els seus carrers al ritme d’una partitura d’Edmund Meisel. Diguem que aquí la Fernsehturm ve a ser com el Chrysler a la careta de 'Sexe a Nova York', encara que a aquestes quatre senyoretes no els dóna per desfilar per la Cinquena. S’estimen més estar a la matinada en una rave lèsbica, amb llums estroboscòpics i l’electro bategant. Ens queda clar: el Mur va caure fa vint-i-tres anys. –Josep Lambies.